Nàrnia, el lleó, la bruixa i l’armari, és un dels llibres que més m’ha agradat. Un món fantàstic i realista alhora, l’armari és com la porta dels temps... una vegada l’has traspassat el temps s’atura però, no les experiències.
Durant les aventures que han viscut Peter Susan, Edmund i Lucy, sembla que han passat molts anys, però no és així, quan tornen a travessar la porta de l’armari, estan vivint gairebé al minut.
Per a la ment humana, en la que el temps és un dels nostres malsons, és difícil d’entendre haver viscut uns anys en un altre món i que a la tornada les busques del rellotge pràcticament no s'hagin mogut.
Seria fantàstic poder viure experiències i emocions d’aquesta mena, anant d’una banda a l’altra del temps, tan sols sortint o entrant per la porta d'un armari!
Quan l’Àslan vindrà,el mal altre cop bé serà;
al so del seu rugit,
les penes s’hauràn esvaït;
quan ell les dents ensenya,
l’hivern espeternega;
i quan agiti la crinera,
tornarà a ser primavera.
tornarà a ser primavera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada