Lewis Carroll

Alicia al país de les meravelles

-->

Una petita dormida porta a Alícia a un món ple de fantasia, una mica grotesc i absurd, on tot té vida pròpia.  

Un gat que apareix i desapareix deixant enrere el seu somriure; un conill que sempre corre però mai arriba a l’hora i una reina que vol tallar el cap a tothom que li porta la contraria o no fa el que ella vol.

Un món on se’ns mostra la feblesa de les dones, representada en la figura d’Alícia.  Com hem vist en gairebé totes les novel·les, una nena només es pot permetre ser independent i viure aventures fantàstiques mitjançant els  somnis.

 "Brilla, brilla, ratpenat!     

no sé pas què t'ha passat.

Vola enlaire, cap al cel,

tal com vola un pot de mel

Brilla, brilla..."

C.S. Lewis

Nàrnia

Si amb Peter Pan   parlava d’un món fantàstic, Nàrnia el supera de bon tros...

Nàrnia, el lleó, la bruixa i l’armari, és un dels llibres que més m’ha agradat. Un món fantàstic i realista alhora, l’armari és com la porta dels temps... una vegada l’has traspassat el temps s’atura però, no les experiències.

Durant les aventures que han viscut Peter Susan, Edmund i Lucy, sembla que han passat molts anys, però no és així, quan tornen a travessar la porta de l’armari, estan  vivint gairebé al minut.

Per a la ment humana, en la que el temps és un dels nostres malsons, és difícil d’entendre haver viscut uns anys en un altre món i que a la tornada les busques del rellotge pràcticament no s'hagin mogut.

Seria fantàstic poder viure experiències i emocions d’aquesta mena, anant d’una banda a l’altra del temps, tan sols sortint o entrant per la porta d'un armari!

Quan l’Àslan vindrà,

el mal altre cop bé serà;

al so del seu rugit,

les penes s’hauràn esvaït;

quan ell les dents ensenya,

l’hivern espeternega;

i quan agiti la crinera, 
tornarà a ser primavera.

J.M. Barrie

Peter Pan

Un llibre ple de fantasia i imaginació, un món màgic on tot és possible, fins i tot volar, un dels somnis que sempre ha tingut l’home des dels seus inicis.

Una visió totalment irreal fins i tot per la ment d’un nen.

Ara recordo una de les imaginacions que tenia quan era petita, m'agradava jugar a ser invisible, m’amagava a un costat i a l’altre intentant fer creure als meus amics i amigues que era al seu costat però, que no em podien veure. Fins i tot, havia provat de tirar-los alguna cosa pretenent que pensessin que els tocava, evidentment el resultat no era el que jo esperava, tot i que gairebé sempre em seguien el joc.

Què n’és de bonica la innocència!

Llàstima que amb el pas dels anys es va perdent, malgrat això, penso que tots portem un nen a dins.

Ruyard Kipling

Índia

SI...  (carta al fill, 1910)

Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant

tothom el perd, fent que en siguis el responsable;

si pots confiar en tu quan tots dubten de tu,

deixant un lloc, també, per als seus dubtes;

si pots esperar i no cansar-te de l’espera,

o no mentir encara que et menteixin,

o no odiar encara que t’odiïn,

sense donar-te fums, ni parlar en to sapiencial;

si pots somiar —sense fer que els somnis et dominin,
si pots pensar —sense fer una fi dels pensaments;
si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe
i tractar igual aquests dos impostors;
si pots suportar de sentir la veritat que has dit,
tergiversada per bergants per enxampar-hi els necis,
o pots contemplar, trencat, allò a què has dedicat la vida,
i ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles:

si pots fer una pila de tots els guanys
i jugar-te-la tota a una sola carta,
i perdre, i recomençar de zero un altre cop
sense dir mai res del que has perdut;
si pots forçar el cor, els nervis, els tendons
a servir-te quan ja no són, com eren, forts,
per resistir quan en tu ja no hi ha res
llevat la Voluntat que els diu: «Seguiu!»

Si pots parlar amb les gents i ser virtuós,
o passejar amb Reis i tocar de peus a terra,
si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa;
si pots omplir el minut que no perdona
amb seixanta segons que valguin el camí recorregut,
teva és la Terra i tot el que ella té i, encara més, 
arribaràs a ser un home, fill meu!

Kim

A l’Índia, un país ple de contrastos, neix el nostre protagonista, Kim!

Un personatge peculiar, en un país peculiar, que porta una vida peculiar!

Aquest noiet de sang irlandesa és l’estrella dels carrers de Lahore, la seva ciutat natal. Criat en l’escola de la vida, sense saber escriure ni llegir, es més lletrat que qualsevol persona que s’hagi passat anys i anys davant de llibres.

És un nen astut, pillo al que no es pot enganyar i que sap treure partit de qualsevol situació. Conegut per tots els seus conciutadans, és anomenat “l’amic de tots”.

Coneix i parla amb tothom i no te cap inconvenient en demanar el que sigui a qui sigui.

La casualitat fa que topi amb un lama que arriba a la ciutat de Lahore, sense saber ben bé perquè. Cerca el riu de la fletxa, un riu sagrat pels budistes tibetans.  

Tot i que les seves vides són totalment oposades, la vida del nostre noiet moguda sense preocupacions i esbojarrada, no té res a veure amb la vida espiritual i contemplativa del lama, es fan inseparables i junts comencen l’aventura de cercar el riu sagrat.
                                             

Poema de Kipling, dedicat a la ciutat de Bombai: 

“Mare de les ciutats per a mi,
perquè al seu llindar hi vaig nàixer,
entre les palmeres i la mar,
on esperen els vapors de l'extrem del món”

Moscou - Irkutsk

El viatge de Miquel Strogoff, va durar gairebé tres mesos.

Aquesta travessa el portà per les ciutats més importants de 

Russia i Sibèria:

Moscou, Niznij Novgorod, Kazan, Perm, Ekaterinburg, Omsk, Kolyvan, Tomsk, Krasnojarsk, Nizneudinsk i Irkutsk.

Jules Verne

Miquel Strogoff

És una novel·la d'aventures, intrigues, entrebancs, odi, enganys, misteri, assassinats, traïcions, tendresa i amor.

Un relat que no deixa a ningú indiferent, amb l'emoció de saber que passarà en el proper capítol.

Miquel Strogoff, un home fort, fidel, responsable, una persona per la que el deure és primer que qualsevol altra cosa, ni la tendresa envers la seva mare, ni l'amor que sent per Nàdia, són obstacles per a complir la missió secreta que se li ha encomanat. 

Convertit en correu del Tsar, ha de portar una carta des de Moscou a Irkustk, en ple cor Siberià.

Les inclemències metereològiques son moltes, però res ni ningú l'impedirà arribar al seu destí. 

R.L. Stevenson

L'Illa del tresor

Llegint aquesta novel·la de pirates, la meva ment s’ha evadit, he viatjat en un veler per mars desconeguts fins a arribar a un bonic paratge situat als mars del sud.

Una llarga platja de sorra blanca, tranquil·la i solitària, m’espera. En un costat una plantació de  palmeres altíssimes m’ofereix una bona ombra on reposar. L’aigua transparent, calmada, de color turquesa, em convida a fer una capbussada, qui es pot resistir en un paratge com aquest? 
La transparència de l’aigua em permet veure peixos de colors jugant entre les algues i les branques de corall, l’espectacle és meravellós.

Finalment decideixo sortir de l’aigua, em prendré un bon refresc servit dins un coco natural a l’ombra de les palmeres, quin plaer! 

Aquesta illa no té cap tresor amagat, perquè el necessita? el tresor és ella mateixa.

Aquí sembla que el món s’aturi…  tinc tot el temps del món... qui em pot impedir gaudir del meu viatge?

"Quinze homes en el bagul de l'home mort

Ja, ja, ja, i una ampolla de rom!

La beguda i el rom s'ham emportat la resta

Ja, ja, ja, i una ampolla de rom!"

Book-Space 

És una iniciativa que es va portar a terme arran de la mort de J.D. Salinger, l'autor del llibre "El vigilant del camp de sègol".

Són uns llibres amb planes en blanc, en les quals cadascú aporta la seva col·laboració, ja sigui de manera gràfica o escrita.

La intenció és que aquests llibres donin la volta al món, per a què tothom hi pugui deixar la seva empremta.

Vet aquí la meva "obra d'art" fent referència a "L'Illa del tresor"!

              

J.D. Salinger

El vigilant del camp de sègol

Ens parla de  la vida de Holden Caulfield, un adolescent de 17 anys que se sent incomprès, sol... i que està en contra de tot i de tothom.

Estudia en un  internat de Pencey, però no suporta la majoria dels seus companys i creu que el món està ple d'hipocresia, d'egoisme i d'injustícies. La societat en que viu no li agrada, l'angoixa. L'únic que se li acut és marxar... marxar ben lluny.

Només el reté la passió que sent per la seva germana petita, a la que vol protegir de qualsevol perill.

Holden s'imagina uns nens i nenes jugant en un camp de sègol a prop d'un penya-segat, i ell és el vigilant que evita que caiguin.

Frases que Holden cita en el llibre:

"Sempre estava demanant favors a tothom. 

Aquests paios que es pensen tan ben plantats 
o molt importants són tots iguals. 

Com que es consideren els millors del món,
creuen que tots els admiren moltíssim i 
que ens morim per fer alguna cosa per a ells"

Central Park, un dels llocs visitats per Holden.

mots màgics

Sí només pogués dir un mot

una paraula que ho fos tot
que fos el dia sencer
i també la nit
la vida i l'univers
diria el teu nom preciós
... ets el somriure etern
... ets la remor del blat
... ets la dolçor més dolça
... ets la mort de la tristor
... ets la bellesa d'un petó
... tu ets l'amor!