Lewis Carroll

Alicia al país de les meravelles

-->

Una petita dormida porta a Alícia a un món ple de fantasia, una mica grotesc i absurd, on tot té vida pròpia.  

Un gat que apareix i desapareix deixant enrere el seu somriure; un conill que sempre corre però mai arriba a l’hora i una reina que vol tallar el cap a tothom que li porta la contraria o no fa el que ella vol.

Un món on se’ns mostra la feblesa de les dones, representada en la figura d’Alícia.  Com hem vist en gairebé totes les novel·les, una nena només es pot permetre ser independent i viure aventures fantàstiques mitjançant els  somnis.

 "Brilla, brilla, ratpenat!     

no sé pas què t'ha passat.

Vola enlaire, cap al cel,

tal com vola un pot de mel

Brilla, brilla..."

C.S. Lewis

Nàrnia

Si amb Peter Pan   parlava d’un món fantàstic, Nàrnia el supera de bon tros...

Nàrnia, el lleó, la bruixa i l’armari, és un dels llibres que més m’ha agradat. Un món fantàstic i realista alhora, l’armari és com la porta dels temps... una vegada l’has traspassat el temps s’atura però, no les experiències.

Durant les aventures que han viscut Peter Susan, Edmund i Lucy, sembla que han passat molts anys, però no és així, quan tornen a travessar la porta de l’armari, estan  vivint gairebé al minut.

Per a la ment humana, en la que el temps és un dels nostres malsons, és difícil d’entendre haver viscut uns anys en un altre món i que a la tornada les busques del rellotge pràcticament no s'hagin mogut.

Seria fantàstic poder viure experiències i emocions d’aquesta mena, anant d’una banda a l’altra del temps, tan sols sortint o entrant per la porta d'un armari!

Quan l’Àslan vindrà,

el mal altre cop bé serà;

al so del seu rugit,

les penes s’hauràn esvaït;

quan ell les dents ensenya,

l’hivern espeternega;

i quan agiti la crinera, 
tornarà a ser primavera.

J.M. Barrie

Peter Pan

Un llibre ple de fantasia i imaginació, un món màgic on tot és possible, fins i tot volar, un dels somnis que sempre ha tingut l’home des dels seus inicis.

Una visió totalment irreal fins i tot per la ment d’un nen.

Ara recordo una de les imaginacions que tenia quan era petita, m'agradava jugar a ser invisible, m’amagava a un costat i a l’altre intentant fer creure als meus amics i amigues que era al seu costat però, que no em podien veure. Fins i tot, havia provat de tirar-los alguna cosa pretenent que pensessin que els tocava, evidentment el resultat no era el que jo esperava, tot i que gairebé sempre em seguien el joc.

Què n’és de bonica la innocència!

Llàstima que amb el pas dels anys es va perdent, malgrat això, penso que tots portem un nen a dins.

Ruyard Kipling